¿COM S’HA DE CORREGIR UN DICTAT?

            La correcció és una part fonamental del procés del dictat. De fet el dictat no té sentit si no es corregeix. La correcció no ha d’anar encaminada a comptar el nombre d’errors que té un alumne determinat, sinó que l’objectiu ha de ser que els nens i nenes aprenguin a escriure. Els errors que fa el nen serveixen perquè el mestre puga saber què sap i què no sap encara i per tant reorientar el treball.

            Els errors han de ser analitzats i compresos pels alumnes si tenen edat per fer-ho, en cas de no tindre edat suficient, hem d’assegurar-nos que els nens s’adonen de l’error. Per consolidar la forma correcta d’aquest errors els alumnes poden elaborar un vocabulari en el qual anoten per ordre alfabètic les paraules que han escrit malament.

            En quant a la persona que ha de realitzar la correcció trobem tres modalitats diferents:

-         Correcció per part del professor: aquesta és la modalitat que s’ha d’utilitzar principalment al Primer Cicle de Primària.

-         Correcció a la vista del model en la pissarra.

-         Correcció mútua: els alumnes, de dos en dos, s’intercanvien els dictats per corregir els errors.